Tornem a l’escola! En quina intel·ligència destacaré aquest any?
Ara que tornem a la rutina escolar, tornen de nou els deures, els examens, la pressió de sentir-se avaluat, preguntar-se si aprovarem o no, o si ho faran els nostres fills i filles. I en base a això, és força habitual que classifiquem en dues categories: aprovats i suspesos. Però aquesta categorització la fem tenint en compte unes notes acadèmiques que reflexen només una part de la realitat; només una part de cada un de nosaltres, però que actualment és l’avaluada a nivell escolar i la que més utilitzem per diferenciar aprovats o suspesos, llestos i “tontos”. Això però, no hauria de definir qui som ni si som o no intel·ligents, perquè no només el que fem a l’escola reflexa la nostra intel·ligència, o al menys així ho va definir Howard Gardner.
Aquest psicòleg nordamericà de la Universitat de Harvard va desenvolupar al 1983 la teoria de les intel·ligències múltiples, segons la qual, la nostra intel·ligència no només és una, sinó vàries. És a dir, existeixen diferents intel·ligències segons l’àrea en la què som més hàbils.
Segons aquesta teoria, l’escola només tindria en compte la intel·ligència acadèmica, que és aquella relacionada amb l’obtenció de titulacions i mèrits educatius i que només faria referència a dues de les intel·ligències de les definides per Gardner, la lingüística i la logico-matemàtica i no seria, per tant, un factor decisiu o que demostrés l’intel·ligència d’una persona. La intel·ligència com a tal és definida com a la capacitat per solucionar problemes o elaborar béns o productes amb valor per a un deterninat context comunitari o cultural, per tant, quin sentit tindria limitar aquesta definició únicament a la intel·igència acadèmica?
Anem a veure doncs quines són totes aquestes intel·igències que va definir Gardner.
Intel·ligència lingüística o verbal:
És aquella amb la qual mostrem el nostre domini pel llenguatge i la comunicació, ja sigui oral, escrita, gestual, etc. Per tant, destacarem per aquesta intel·ligència si som bons comunicadors i tenims grans habilitats verbals. Podríem desenvolupar aquesta intel·ligència essent polítics, escriptors, poetes o periodistes.
Intel·ligència lògico-matemàtica:
És la capacitat per al raonament lògic i la resolució de problemes matemàtics. Per tant, en el nostre dia a dia, ens ajuda a reconèixer i predir conexions causals entre tot allò que passa. Economistes, acadèmics, ingeniers o matemàtics serien persones que destacarien per aquesta intel·ligència.
Com hem comentat abans, juntament amb la ligüística, són les que bàsicament s’avaluen a nivell acadèmic, així com en els tets d’intel·ligència.
Inteligència espaial:
És l’habilitat amb la qual s’observa el món i els objectes desde diferents perspectives. Així, aquells que la poseeixin podran dedicar-se a les arts visuals o professions en què la perspectiva sigui important, per exemple, fotògrafs, escultors, dissenyadors o arquitectes.
Inteligència musical:
La música és un art molt important en la nostra vida diària, ens acompaya arreu i gairebé en qualsevol moment, per això tot aquell que tingui habilitats musicals, ja sigui per al cant, tocar un instrument, la composició o la interpretació de la música posseirà una gran intel·ligència en aquesta àrea.
Intel·ligència corporal o cinestèsica:
Comprén aquelles habilitats motrius i corporals per a manejar eines o expressar emocions utilitzant el cos com a mitjà. Ballarins, actors i actrius, esportistes i fins i tot cirurgians, utilitzaran aquesta intel·ligència corporal en les seves professions.
Intel·ligència intrapersonal:
Aquesta intel·ligència es refereix a l’habilitat de comprendre’s a un mateix, de conèixer les pròpies emocions i saber-les gestionar d’una manera adequada. Les persones que destaquen per aquesta intel·ligència són capaces d’accedir als seus sentiments i emocions i treballar-les amb certa facilitat. Per tant, es tracta de persones que s’entenen a sí mateixes i que busquen allò que les motiva i les dirigeix cap a les fites que es proposen.
Intel·ligència interpersonal:
Permet interpretar als altres més enllà del que és obvi, és a dir, de les paraules o gestos que mostren de forma explícita. Per tant, aquells qui tinguin una bona intel·ligència interpersonal captaran els objectius i fites del discurs de l’altre i tindran la capacitat d’empatitzar-hi i d’establir-ne unes bones relacions socials. Així doncs, algunes de les professions que podria desenvolupar qui tingués aquest tipus d’intel·ligència serien professors, psicòlegs, terapeutes, advocats o pedagogs.
Intel·ligència naturalista:
Aquesta última intel·ligència, incorporada uns anys més tard, consisteix en poder detectar, diferenciar i categoritzar aspectes vinculats a l’entorn, ja sigui espècies animals, vegetals o fenòmens relacionats amb la climatologia, geografia o fenòmens de la naturalesa.
Howard Gardner va fer un canvi en el paradigma eductatiu, donat que ja no parlem d’algú intel·ligent o no intel·ligent, sinó que el que hauríem de preguntar-nos és en què és aquesta persona intel·ligent, independentment de les seves notes acadèmiques. A més a mes, Garner fa referència a que aquestes intel·ligències poden desenvolupar-se, per tant, a través de la dedicació i l’entrenament podríem fer crèixer totes i cada una d’aquestes, tot i que bé és cert, que tots som més hàbils en unes o altres.
Així doncs, en quina o quines d’aquestes intel·ligències sou hàbils vosaltres i quines d’elles treballareu per desenvolupar-les encara més?
Quina d’aquestes habilitats podrieu destacar en els vostres fills i filles, independentment dels resultats de les seves notes?
Bona tornada a l’escola!
